El camp de golf de Vilanera es troba ubicat al municipi de l’Escala, en un dels darrers reductes sense urbanitzar. L’espai es caracteritza per tres hàbitats diferenciats: la muntanya de Vilanera, la plana agrícola d’alt interès agrari i un petit retall de bosc de pi pinyoner.
Vilanera
Municipi
L’Escala
Comarca
Alt Empordà
Coordenades (UTM)
509609; 4662604
Superfície (ha)
110
Entitats col·lectius i persones implicades en la defensa de l’espai
IAEDEN-Salvem l’Empordà i Fòrum l’Escala-Empúries.
Història
A finals dels anys noranta es va tramitar un nou camp de golf a la zona de Vilanera que constava d’un camp de golf de 18 forats i una urbanització de 327 habitatges, un hotel i un edifici de serveis amb una superfície aproximada de 110 que ocupaven la darrera gran franja agrícola lliure d’urbanització al municipi.
Els primer entrebancs a la tramitació van provenir de la Generalitat de Catalunya, mitjançant de la Comissió de Patrimoni, perquè obligava els promotors a fer prospeccions per la sospita que era una zona amb restes arqueològiques de potencial interès.
L’any 1998 la IAEDEN va fer al·legacions contra el projecte en la fase d’aprovació inicial. Posteriorment al 2002 el front opositor va augmentar mitjançant la constitució del Fòrum Transversal de l’Escala que agrupava veïns i entitats com Salvem Vilanera i la Plataforma d’Oposició als Transvasaments. La plataforma Salvem l’Empordà, creada aquell mateix any i vinculada a la IAEDEN es va coordinar amb el grup local per fer front comú contra el projecte.
Es va realitzar una campanya social amb concentracions, passejades, acampades, entre d’altres, i amb el suport de molts artistes com Josep Tero, Enric Casasses, Pau Riba, Núria Esponellà, Jaume Comas i Carles Duarte, entre d’altres.
També es va treballar l’expedient des d’una vessant jurídica i la detecció de l’article 31 del POUM que establia que si en 4 anys no s’havien iniciat les obres del projecte del camp de golf, passava a definir-se automàticament com a sòl no urbanitzable a tots els efectes. Després d’un estira-i-arronsa jurídic la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya va decidir que els terrenys del camp de golf passaven a ser sòl no urbanitzable.
Situació legal i urbanística
Al 1993 s’aprova definitivament el Pla General d’Ordenació urbanística de l’Escala i que permet classificar el sector SUP VII Vilanera com a sòl urbanitzable programat. En aquest sector es permet fer un camp de golf i una urbanització associada.
A l’any 1998 es va aprovar inicialment el pla parcial presentat per l’empresa Vilanera 94 SL, que hi projectava la construcció de l’esmentat camp de golf de 18 forats i una urbanització de 372 habitatges, un hotel i un edifici de serveis.
En aquest tràmit la IAEDEN fa al·legacions contra el projecte argumentant, entre molts d’altres aspectes, que a la comarca ja hi ha dos camps de golf i que la capacitat de càrrega del territori és limitada.
No foren les úniques veus contràries al projecte. A l’any 1999 la Comissió de Patrimoni de la Generalitat suspèn cautelarment el projecte per l’interès de les troballes arqueològiques prospectades.
Al 2002 comença una campanya contra el projecte per part de IAEDEN, Salvem l’Empordà, el Fòrum l’Escala Empúries, la Gent del Ter i la Plataforma d’Oposició als Transvasaments. Es van fer un munt de xerrades, accions, actuacions,.. per donar a conèixer el projecte i alhora donar els arguments per estar-ne en contra. La campanya va comptar, a més, amb la col·laboració de molts artistes com Josep Tero, Enric Casasses, Pau Riba, Núria Esponellà, Jaume Comas i Carles Duarte, entre d’altres, etc.
La clau per aturar el projecte van ser aspectes jurídics. A l’any 2002 l’entitat ecologista Salvem l’Empordà fa públic que el PGOU establia un termini màxim de quatre anys per iniciar la urbanització del sector i que un cop exhaurit retornaria automàticament a la condició de sòl no urbanitzable. Aquesta documentació s’envia a la Comissió d’Urbanisme, abans de la seva aprovació definitiva, fet que permet elevar la decisió a la Comissió Jurídica Assessora (CJA) de la Generalitat de Catalunya. L’informe de la CJA conclou que definitivament aquest sector passa a ser sòl no urbanitzable i, per tant, s’aturen definitivament les expectatives especulatives del sector.
A l’any 2005 l’àmbit queda protegit pel Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner II i al 2010 definitivament protegit mitjançant la figura de Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
A l’any 2017 continuen les tasques de prospeccions arqueològiques amb un resultat molt sorprenent. Es troben restes datades en el neolític mitjà que a l’inici del projecte ningú imaginava. En l’actualitat, estiu del 2019, es segueixen amb aquestes tasques arqueològiques.
Figures de protecció
Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
Elements patrimonials
Mas de Vilanera: Bé cultura d’interès local. Diferents troballes arqueològiques que d’un ample espectre de temps: des del mitja neolític, passant per l’edat de bronze, un assentament ibèric, l’estructura d’una vila romana i restes medievals.
Propietat de l’espai
Actualment la masia de Vilanera pertany al Sr. Casamort. Els terrenys no agrícoles pertanyen a l’Ajuntament de l’Escala i els camps agrícoles actualment estan en mans d’una Empresa agrària.
Descripció dels hàbitats
El camp de golf de Vilanera es trobava ubicat al municipi de l’Escala, en un dels darrers reductes sense urbanitzar. L’espai es caracteritza per tres hàbitats diferenciats: la muntanya de Vilanera (muntanya baixa amb prats secs), la plana agrícola d’alt interès agrari (de caràcter sedimentari i d’alta productivitat agrària) i un petit retall de bosc de pi pinyoner.
Entorn de l’espai
L’entorn de l’espai de l’àmbit del projecte està rodejat de camps a l’est (àmbit d’Albons) i el sud (àmbit de Bellcaire d’Empordà). A la part est es troba la zona industrials dels Recs de l’Escala i la part nord, la urbanització camp dels Pilans de l’Escala.
Usos i gestió existents
La majoria de l’espai és de titularitat privada.
Els camps estan gestionats de manera privada i tenen un ús actiu agrari, de manera convencional.
El mas de Vilanera és de titularitat privada i es troba en molt mal estat de conservació (amb sostres als elements adjunts que es cauen, etc.).
La muntanya rodona ha estat comprada a l’any 2018 per l’Ajuntament de l’Escala. I va fer públic que tenia intenció de comprar el Mas.
Amenaces i impactes
Ús agrari sense tenir en compte condicions ecològiques, tal i com es mereixeria un espai dins el Parc Natural. Mal estat dels elements patrimonials (mas de Vilanera i totes les restes de del monestir de Santa Maria i el convent)
Restauració i conservació de l’espai
Des del Fòrum l’Escala Empúries es considera interessant la definició de l’ús que haurà de tenir el Mas de Vilanera, davant l’anunci de l’ajuntament de comprar-lo. Es considera interessant definir el seu ús en base a les necessitats de formació en cicles formatius vinculats a la restauració sostenible d’edificis amb tècniques tradicionals, així com a pagesia i ramaderia ecològica.
Es considera interessant seguir prospectant la zona arqueològicament per conèixer, en profunditat, totes les restes que es troben a la zona.
Cal fer un pla de manteniment i restauració dels elements patrimonials (monestir de Santa Maria i mas de Vilanera).
Recull de serveis ecosistèmics associats
A l’assemblea participativa que es va realitzat al CER de l’Escala es van definit els valors ecosistèmics i alhora es va definir una acció clau a desenvolupar:
- Manteniment el sistema agrari tradicional. Acció: promoure el cicle formatiu agrari, restauració i rehabilitació arquitectura rural, jardineria ecològica, etc.
- Esbarjo, cultura, identitat cultural. Acció: recuperació del camí ramader, via heràclea, etc.
- Identitat cultural. Acció: compra del mas.
- Coneixement cultural. Acció: camp de treball anual arqueològic, història rural, etc.
- Coneixement cultural/natural. Acció: inventari d’espècies, prats de dall, etc.
- Reservori d’aigua. Acció: protecció dels aqüífers.
- Salut, qualitat de vida, esbarjo. Acció: recuperació d’itineraris com a zona d’esbarjo natural dels escalencs/ques.