Platja d’Espolla​

Platja Espolla

El paratge de l’estanyol d’Espolla, també conegut com a platja d’Espolla i incorrectament durant uns anys com a Clot d’Espolla, està situat en el Pla de Martís-Usall, en el límit dels termes municipals de Fontcoberta i Porqueres, a 215 m sobre el nivell del mar i a 42 m per sobre del nivell de l’estany de Banyoles.

Forma part del mateix sistema càrstic de la conca lacustre de l’estany de Banyoles. Es tracta d’una depressió en forma de cubeta que s’inunda intermitentment formant un estanyol. La inundació és per surgència subterrània i té lloc irregularment, amb anys que no s’inunda completament cap vegada, i d’altres que ho fa un o dos cops.

La durada de la inundació, i per tant de la persistència de l’estanyol pròpiament dit, és impredictible i irregular, i va des d’uns pocs dies fins a vuit mesos.

Municipi

Fontcoberta, Porqueres, Esponellà i Serinyà

Comarca

Pla de l’Estany

Coordenades (UTM)

480689; 4666469

Mapa Platja Espolla

Superfície (ha)

4.85

Entitats col·lectius i persones implicades en la defensa de l’espai

Diferents institucions i entitats entre elles Limnos, l’ANG i el Museu Darder.

Història

A finals dels anys 1970s i els 80s, la platja d’Espolla, era un espai amb molta pressió humana i amb uns impactes que van originar els primers moviments en favor de la preservació de l’espai. Prèviament la zona ja havia estat objecte d’extracció de pedra calcària, el travertí, que havia deixat un forat a la zona central de l’estanyol.

Espolla es converteix en una zona ideal per a la pràctica del motocròs, lògicament durant l’època seca i també es practicava el tir el plat en unes instal·lacions adequades per a la seva pràctica, del qual encara ara en queden restes visibles.

Durant els anys 1979 i 1980 la Junta del Museu Darder transmet una carta als ajuntaments de Fontcoberta i Porqueres demanant que es prenguin mesures per prohibir el motocròs i tancar el camp de tir al plat. Són els primers esforços per conservar aquest espai.

L’any 1987 es crea Limnos i ja en el seu manifest fundacional es planteja com a objectiu la neteja i recuperació d’Espolla. El primer acte públic de Limnos va ser el 14 de gener del 1988 una xerrada divulgativa d’en Xavi Vila a la piscina de Melianta sobre els valors d’Espolla i les principals amenaces.

Limnos presenta l’1 d’agost de 1988 diverses cartes a la Guardia Civil, al Govern Civil i a la Generalitat demanant el tancament del camp de tir, i la revocació de l’autorització tramitada inicialment el 1969 i renovada el 1984. Després de més de dos anys de polèmiques, el camp de tir al plat d’Espolla va deixar de funcionar l’octubre del 1989.

El 16 de setembre de 1992 en previsió de l’aprovació de la zona industrial de Melianta, Limnos s’ofereix per assessorar l’ajuntament. L’1 d’octubre de 1993, Limnos presenta al·legacions a la totalitat contra el Pla Parcial de la Zona Industrial I de Fontcoberta, tot i que la petició no és acceptada per l’ajuntament. Malauradament la zona industrial va tirar endavant.

El 25 de febrer de 1992 es feia la primera carta demanant que la construcció de la variant de Banyoles, el pas de la C-66 pel costat d’Espolla, incorporés mesures ambientals i d’integració, especialment passos de fauna o la lliure circulació de la Mussoga, una surgència d’Usall que va cap a Serinyà, però hi va haver poca recepció en el tema de passos de fauna en aquell moment, encara poc considerat pels enginyers.´

El 1993 la realització d’un audiovisual emès a TV3 “el fòssil vivent”, va generar un impacte molt positiu per a la causa i per la conservació d’aquest espai en el públic de tot Catalunya, i també a nivell local.

El 21 de juny de 1996 s’aprova inicialment el Pla, un mes més tard Limnos hi presenta nombroses al·legacions i propostes d’ampliació de la zona protegida, així com de normativa, per exemple, una demanant la regulació de l’ús de purins. Els propietaris creen una comissió d’afectats, sota el nom de coordinadora, l’octubre de 1996, especialment en contra hi estan els dels municipis veïns d’Esponellà i Serinyà, i Unió de pagesos fa de portaveu i defensa els implicats. El gener de 1997 segueix la campanya en contra amb la recollida de 700 firmes contra la protecció hidrològica del pla. Com a resposta Limnos rep el suport de DEPANA, que a través de Lluis Toldrà ajuda a Limnos en diverses trobades amb els pagesos on se’ls proposa la creació d’un parc agrari.

L’11 de juliol de 1997 s’aprova provisionalment el Pla especial d’Espolla, mantenint la zona de protecció hidrològica, i reduint alguna normativa referent a purins i pous. Els quatre alcaldes dels ajuntaments afectats, s’hi mostren en contra durant el mes d’agost, especialment de la protecció hidrològica. Finalment el Pla va quedar aturat i sense aprovació definitiva.

El 25 d’abril del 2000 es presenten noves al·legacions i notes de premsa sobre la mateixa proposta, tant des de Limnos , com dels Naturalistes de Girona (ANG), per mostrar-se en contra de l’ampliació de la zona industrial.

El Parlament de Catalunya va emetre el 2014 una resolució per iniciar els tràmits per la creació del Parc natural de la conca lacustre de Banyoles, però el procés va quedar aturat després de la redacció d’una proposta inicial de límits i de memòria ambiental.

El Govern de la Generalitat aprovava la incorporació de l’estany de Banyoles al Tractat Ramsar (Acords del 22 d’octubre de 2002, del Consell Executiu del Govern de la Generalitat), i el Consell de Ministres de l’estat espanyol ho aprovava el 15 de novembre de 2002.

L’any 2006 el mateix ajuntament de Fontcoberta adequa una zona d’aparcaments al costat de l’estany i en regula l’accés evitant el pas de vehicles a l’estanyol.

L’any 2017 es viu un augment de l’impacte dels visitants i la captura de triops i amfibis després de l’aparició del fenomen d’Espolla a TV3, el resultat d’això a partir del 2018 hi ha una major presència dels agents rurals a l’espai i finalment es concreta una nova proposta d’itinerari i de plafons informatius al sector de Fontcoberta, elaborats pels ajuntaments i amb el suport del Consorci de l’Estany.

Platja d’Espolla buida d’aigua. 25 Abril 2005. Foto Carles Quer.
Platja d’Espolla plena d’aigua 16 Novembre 2005. Foto Carles Quer.
Travertí Platja d'Espolla

Situació legal i urbanística

Les normes subsidiàries de Fontcoberta vigents als anys 1980s definien l’espai com a no urbanitzable, i tampoc permetien activitats com el tir al plat o el motocròs.

1992. El Decret 328/1992, de 14 de desembre declara la zona com a espai d’interès natural l’Estany de Banyoles, que inclou la subunitat del Clot d’Espolla. Es fa efectiva la protecció de l’espai. La zona protegida correspon exclusivament a domini públic hidràulic que inclou l’estanyol i el rec de sortida.

1996. Aprovació inicial del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Clot d’Espolla.

1997. Pla especial de protecció, aprovat provisionalment en data 11 de juliol de 1997. El Pla preveia una zona de protecció hidrològica de 900 ha al voltant de l’espai. Actualment està encara pendent d’aprovació definitiva.

2003. Pla d’Ordenació urbanística municipal. L’estanyol està catalogat com a sòl no urbanitzable en la categoria de 13.1 (zona de protecció especial) i les zones incloses a l’espai natural com a 1.1 (Sistema d’espais lliures-Parc de l’entorn de la Platja d’Espolla) i 14.1 (sub-zona de protecció ecològica). El POUM preveu la redacció d’un Pla especial urbanístic de Protecció a tot l’espai que inclogui el Parc de l’entorn de la platja d’Espolla.

Visita Paisatges Salvats a la Platja d'Espolla

Figures de protecció

Aquestes figures de protecció o catalogacions inclouen la totalitat de l’espai.

  • Espai d’interès natural que forma part del PEIN de l’Estany de Banyoles. Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre.
  • Espai de la Xarxa Natura 2000: Estany de Banyoles (ES5120008)
  • Zona Ramsar 3ES041 com a zona Humida d’Importància internacional (2002).
  • Zona Humida Codi 04002802 Clot d’Espolla a l’inventari de zones humides de Catalunya.
  • Geotop Platja d’Espolla al Pla d’Usall dins la Geozona 211 de La Conca Lacustre de Banyoles-Besalú en l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya.

Elements patrimonials

El valor hidrogeològic de l’espai és el que permet l’origen i establiment de la resta d’elements d’interès patrimonial de l’espai. Els travertins d’Espolla son diferents dels formats a Banyoles, així com el procés de formació de la terra rossa a partir de les calcàries es també un fet singular de l’espai.

La vegetació aquàtica d’Espolla la formen espècies capaces de resistir llargs períodes sense aigua. En aquesta zona s’hi troben espècies com la carofícia Chara vulgaris, la ja esmentada Gratiola officinalis, la ranunculàcia Ranunculus aquatilis, la labiada Mentha cervina, la juncàcia Juncus articulatus, l’alismatàcia Baldellia ranunculoides, la ciperàcia Eleocharis palustris, etc. Per últim, als marges exteriors de la platja d’Espolla s’hi poden trobar espècies com l’om (Ulmus minor), la jonca marítima (Scirpus maritimus) o el jonc comú (Scirpus holoschoenus), etc.

Es coneixen 110 espècies d’animals aquàtics que són presents a l’estanyol d’Espolla. La gran majoria són insectes (79 espècies). Cal destacar especialment la presència de la tortugueta (Triops cancriformis). Es tracta d’un crustaci braquiòpode molt primitiu, ja present al Triàsic, i similar als trilobits fòssils. Els seus ous són capaços de sobreviure llargs períodes de sequera, fet que li permet ocupar zones d’aigües temporals. Es una espècie protegida per l’Ordre de 16 de març de 1993. També és de destacar la troballa de crustacis cavernícoles, concretament d’un isòpode del gènere Stenasellus i un amfípode del gènere Niphargus, sens dubte relacionats amb el sistema hidrològic subterrani.
D’altra banda, Espolla és també una zona important de cria d’amfibis. Històricament n’hi ha estat trobades onze espècies, entre les que destaquen el gripauet (Pelodytes punctatus), el gripau d’esperons (Pelobates cultripes), el gripau corredor (Epidalea calamita), la reineta (Hyla meridionalis), la granota verda (Pelophylax perezi) i el tritó jaspiat (Triturus marmoratus).

Dins l’espai trobem el Jaciment arqueològic de Roca Foradada al bosc d’Espolla, un campament de neandertals a l’aire lliure en una zona inundable on s’han trobat restes d’entre 40.000 i 80.000 anys d’antiguitat. Actualment el jaciment es objecte de prospeccions per tal d’avaluar l’extensió i obtenir més troballes.

A 700 metres al nord hi trobem, ja fora de l’espai natural, un refugi antiaeri subterrani en molt bon estat de conservació, mostra de que hi havia hagut un antic camp d’aviació de la Guerra Civil a la zona.

Propietat de l’espai

La titularitat de la zona inundable d’aquest espai, aproximadament un 17.8% del total (dades del 2001) és compartida entre Fontcoberta i Porqueres, ja que el límit entre els dos municipis és justament al mig de l’estany. Quan l’estanyol és ple, les aigües i la zona corresponent de domini públic hidràulic pertany a l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua).

La majoria de terrenys del voltant que estan cultivats son de propietat privada i l’Ajuntament de Fontcoberta es propietari del bosc i d’una zona adjacent a la zona industrial al sud.

Descripció dels hàbitats

Hi trobem dos hàbitats de vegetació d’interès: vegetació amfíbia mediterrània de basses temporals (Codi 3170). És un hàbitat d’interès comunitari descrit com a prioritari, i és d’elevada fragilitat precisament pel seu caràcter estacionari o temporal. Quan l’estanyol queda sec, el mateix espai esdevé un prat humit amb espècies de plantes d’interès. Tot i que no ben constituïts, podem trobar també l’hàbitat boscos mixtos d’alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus faginea, Q. pubescens…), de terra baixa i de l’estatge submontà.

Flors a la Platja d'Espolla

Entorn de l’espai

L’entorn de la platja d’Espolla presenta dos paisatges ben diferenciats que desenvolupen un rol ambiental completament oposat. D’una banda tenim un espai agrícola d’elevat interès corresponent a tota la plana del Pla de Martís i d’Usall, i per l’altra les zones que actuen com una barrera a la fauna com són la urbanització de Melianta (Fontcoberta), que inclou una zona industrial annexa a l’espai natural protegit, i el pas de la carretera C-66 de Girona a Olot.

Usos i gestió existents

Fins l’any 2018 no hi havia òrgan gestor de l’espai. Fins llavors, l’Ajuntament de Fontcoberta, algunes vegades amb el suport de l’ajuntament de Porqueres, havien efectuat algunes actuacions de millora. Finalment l’any 2018 Fontcoberta entra a formar part del Consorci de l’Estany, assumint aquest ens la gestió de l’espai, malgrat que el 2019 encara resten per definir alguns aspectes jurídics de l’acord i oficialitzar-lo, pel que encara no queda clar quin paper hi jugarà el Consorci.

Fotografia a la Platja d'Espolla

Amenaces i impactes

Hi ha un conjunt d’impactes directes i d’indirectes que tenen incidència actualment. El directes serien:

  • El turisme i freqüentació per activitats recreatives i d’esbarjo, provoquen la degradació de l’espai i molèsties a la fauna.
  • L’aparició de malalties emergents en els amfibis, és un nou repte en la conservació d’aquest grup tant sensible i en regressió arreu del planeta.
  • En menys mesura altres impactes serien l’extracció il·legal de fragments de travertí (pedra típica de Banyoles, que forma el terra de l’estanyol) o la celebració de l’Aplec, festa popular al bosc d’alzina i pi de l’espai EIN, o la utilització habitual de l’espai per pic-nic o vol de drons.
  • Artificialització i colmatació de la Deu de Quel Simó al costat de la nau industrial de Plafí.

Impactes indirectes són:

  • Abocaments excessius d’adobs en terrenys agrícoles, procedents d’excedents de residus ramaders.
  • Abocaments d’aigües residuals i lixiviacions dels adobs dels camps de conreu que arrossegats pels recs contaminen l’estanyol.
  • L’extracció d’aigua de l’aqüífer, la poca protecció urbanística i l’especulació del Pla de Martís.
  • La consolidació de la zona industrial just al límit sud-est de l’EIN, i l’efecte barrera de la carretera C-66 que han aïllat l’espai i li han provocat una elevada pressió antròpica. Recentment hi ha fortes olors derivades d’una industria dedicada a la producció de materials de fibra de vidre.
  • Aïllament de les poblacions reproductores d’amfibis per l’efecte barrera de les carreteres i les zones urbanitzades, per tant problemes per la seva dispersió.
  • La venda a botigues de joguines d’un kit infantil per a la cria a casa del triops, pot ser un focus important de contaminació genètica i d’afectació a la població autòctona de triops. Normalment l’espècie comercialitzada és el Triops longicaudatus procedent de nord Amèrica, i un alliberament fortuït o intencionat (encara que sigui sense mala fe) podria tenir uns efectes imprevisibles sobre el poblament natural de l’espècie Triops cancriformis.

El canvi climàtic i la sobreexplotació de l’aqüífer de la conca lacustre de Banyoles- Besalú, pot estar jugant un paper molt negatiu en la conservació de la fauna d’Espolla, especialment els amfibis. Malgrat que l’espai sempre ha patit una certa irregularitat en els períodes de sequera i d’ompliment, la periodicitat i la durada de les inundacions els últims anys s’han vist reduïdes de forma important en molts casos impossibilitat la finalització dels períodes de metamorfosi dels amfibis.

Restauració i conservació de l’espai

No s’han realitzat actuacions de restauració o de conservació rellevants a l’espai natural. Cal citar les següents actuacions com a més destacades, totes dedicades a millorar l’ús públic de l’espai, efectuades pels ajuntaments:

  • Adequació d’una zona d’aparcaments i plantació de vegetació.
  • Col·locació de pilones de fusta per evitar l’accés amb vehicles en espais sensibles.
  • Creació d’un nou itinerari, amb senyalització sobre l’espai, instal·lació de figures d’amfibis i un triops, miradors i barreres perimetrals de pedra de travertí i corda, per regular l’accés a l’espai (2018).

Recentment també es va produir la instal·lació per part de l’ACA d’un piezòmetre per mesurar la pressió de l’aqüífer.

Recull de serveis ecosistèmics associats

L’estanyol d’Espolla és una zona humida temporal molt singular, el que li confereix uns serveis ecosistèmics característics.

SE Aprofitament:

  • És un servei ecosistèmic que actualment no està en funcionament. Tot i així, cal considerar l’ús històric de recursos naturals entre els quals: l’extracció de roca de travertí, a través d’una antiga pedrera o per extraccions de particulars per a ús decoratiu, també la recol·lecta de plantes medicinals (Mentha cervina) i la collida de pinyons dels pi pinyers. Es diu que s’havien pescat anguiles a Espolla, que havien pujat per les escletxes subterrànies. Segurament el seu origen era remuntant el rec d’Espolla des del Fluvià, però en tot cas, la presència puntual d’anguiles a l’estanyol podria actuar com a recurs alimentari.
  • L’aqüífer que alimenta directament la platja d’Espolla, és utilitzat per al regadiu de la plana agrícola del Pla d’Usall i de Martís, a través de nombroses captacions i pous. També les cabaloses fonts del Fluvià a la central de Martís, ja fora de l’espai natural, proveeixen d’aigua a molts ciutadans que encara la recullen, malgrat els avisos de ser aigua sense garantia sanitària.

Aquest servei és baix, en l’actualitat dins l’espai natural i elevat a l’entorn per la captació d’aigua per a regadiu.

SE Suport:

  • Regulació del flux de l’aigua. L’aigua que alimenta subterràniament la platja d’Espolla és un sobreeixidor de l’aqüífer que alimenta les surgències de l’Estany de Banyoles, pel que tota aquesta aigua és retornada a la conca del riu Fluvià i allibera de pressió la zona de l’estany, reduint el risc d’inundacions i dispersant el flux d’aigua en el territori. També ajusta el règim hidrològic del riu Fluvià que pateix un transvasament natural d’aigua des de la zona de l’Alta Garrotxa a la zona lacustre de Banyoles, conca del Ter.
  • Hàbitat de moltes espècies protegides com amfibis, triops, i plantes típiques d’ambients temporanis. La zona és un reservori d’espècies aquàtiques singulars adaptades als ambients temporanis com uns crustacis cavernícoles, allotja una espècie excepcional com el Triops cancriformis, i és enormement productiva per els amfibis. Milions de larves d’amfibis poden néixer durant un període llarg d’inundació de la platja d’Espolla, actuant com a gran reservori reproductiu per la majoria de les espècies. Quan s’asseca, pot deixar a la vista milers d’exemplars de triops o larves encara no metamorfitzades d’amfibis que passen a la xarxa tròfica i son aprofitades per altres espècies com blauets, bernats pescaires, martinets blancs, esplugabous, guilles, gorjablancs, eriçons, etc.
  • Connector ecològic entre la conca lacustre de Banyoles, pertanyent a la Conca hidrològica del riu Ter, i la conca del riu Fluvià a través del Pla d’Usall i Martís i el rec d’Espolla.
  • Patrimoni genètic. Les poblacions úniques de triops cancriformis li configuren un interès per a la conservació del patrimoni genètic d’aquestes espècies amb un cicle reproductor tan extraordinari i perfectament adaptades als ambients estacionaris. També l’escàs gripau d’esperons té aquí la única localitat coneguda actualment al Pla de l’Estany.

Els serveis de suport tenen un paper important en aquest espai natural protegit.

SE Regulació:

  • Zona de recàrrega de l’aqüífer de forma superficial. Igual que l’aigua subterrània sorgeix del subsol per alimentar la platja d’Espolla, quan plou i l’aqüífer està baix, la zona actua com a una zona de recàrrega de l’aqüífer en filtrar l’aigua superficial de forma ràpida cap al subsol.
  • Control d’inundacions. L’aigua que surt a Espolla torna a la conca del riu Fluvià pel rec d’Espolla, i no arriba a alimentar la zona de surgència de l’Estany de Banyoles disminuït el risc d’inundació a cotes més baixes.
  • Regulació del clima, ja que l’aigua està a uns 16-19ºC. Quan l’aigua sorgeix a la platja d’Espolla es donen unes condicions especial que regulen el clima del Pla de Martís, i de retruc a tota la urbanització de Melianta.
  • Fertilització del sòl. La inundació de la platja d’Espolla genera una regeneració dels nutrients del sòl i degut a l’enorme activitat productiva i d’acumulació de matèria orgànica, és un element fertilitzador del sòl.
  • Retenció del CO2. La inundació de la platja d’Espolla per aigües riques en carbonats i sulfats, ajuda la formació de processos de travertinització i de retenció de CO2, de manera que són un element més de mitigació del canvi climàtic a nivell local i a micro escala.
  • Utilitat com a semàfor climàtic: com a senyal d’alerta del canvi climàtic. Els canvis en la periodicitat de les inundacions de la platja d’Espolla, son evidents, malgrat que la carència sempre ha estat irregular en el temps i ha patit períodes llargs de sequera, actualment les inundacions a Espolla gairebé són un fet esporàdic. Ja no segueixen la tendència de dues inundacions anuals a primavera i tardor, i encara menys son predictibles. A la vegada cada cop més els períodes d’inundació son més curts de durada. Això té efectes sobre la fauna de l’espai. Així doncs, com que és un fet registrable i de fàcil monitorització, és un valor que serveix per donar visibilitat a escala local dels efectes negatius del canvi climàtic sobre els nostres ecosistemes aquàtics continentals.

SE Cultural:

  • Ús social d’esbarjo. Per sort l’ús històric com a camp de tir o camp de motocròs ja ha deixat de ser. Actualment l’espai és una zona d’esbarjo per molts veïns de Melianta que van a passejar de forma habitual a la zona, i per nombrosos curiosos locals i turistes quan espolla s’omple d’aigua. Actualment a la zona hi transcorre un trams d’uns 0.8 Km. de ruta BTT, uns 0.8Km. de l’itinerari I de Porqueres i Rutes a peu del Consell Comarcal (2001) i actualment hi ha un tram d’uns 0.6Km. d’un nou itinerari pel sector est de la platja adequat amb plafons informatius que permet fer una volta circular a l’espai d’uns 2km de llarg. S’han adequat dos figures a mida gran de gripau d’esperons i granota verda i d’un triops, així com una gran pedra de travertí, que permeten als visitants gaudir de la visita i ampliar els coneixements sobre l’espai. Els visitants en els caps de setmana quan s’omple d’aigua són nombrosos.
  • Llegendes dels Triops creant un sentiment identitari, especialment al municipi de Fontcoberta. El triops ha arrelat a l’ideari col·lectiu d’una comarca generant històries, anècdotes i llegendes. Fins al punt que el triops ha donat nom a centres de gimnàs, a un grup de música, a una Fira i a diverses histories d’interès local. Altres llegendes recollides per l’Angel Vergés sobre Espolla, parlen de les dones d’aigua d’Espolla, i altres sobre les bruixes d’Usall, escrit per l’Enric Botet. Com a singularitat també ha estat rellevant el debat sobre la toponímia de l’espai, el canvi de Clot per platja, i la recerca d’arxiu associada al mot “aplatjar”, que han enriquit el vocabulari popular.
  • Turisme. La visita a l’estanyol d’Espolla ple d’aigua s’ha convertit en un punt neuràlgic del turisme local, especialment quan surt la notícia als mitjans de comunicació nacionals. L’atracció de l’espai fa que molt visitants es passin per Espolla i acabin passant el dia per la comarca del Pla de l’Estany o zones properes. També els amants de la natura i que busquen excursions en espais naturals protegits, gaudeixen del passeig per aquesta zona a la recerca d’observacions de fauna i flora d’interès, i del magnífic paisatge dels Pirineus des del Pla de Martís.
  • Educació ambiental i cultural. La platja d’Espolla és un lloc típic on els escolars del Pla de l’estany celebraven el dijous llarder, i ha estat visitat per la majoria d’escoles de la comarca en un moment o altre del cicle escolar. L’Escola de Natura ha programat esporàdicament activitats escolars i també sortides familiars a l’espai. La zona és un punt clau en la sensibilització ambiental i permet explicar conceptes relacionats amb el travertí i el cicle del carboni, el cicle de l’aigua i els estanys temporals, o la fauna dels ambients aquàtics. Organitzacions com Limnos (Ass. de Defensa del Patrimoni Natural de Banyoles i comarca) fan sortides per la població local també especialment per a conscienciar sobre els valors de l’espai i la importància de la seva conservació. Recentment s’ha incorporat el valor del jaciment de Roca Foradada que confereix també un valor cultural afegit a la visita a l’espai natural.
  • Interès científic tant hidrològic, biològic com antròpic. L’espai de la platja d’Espolla ha generat nombrosos articles científics, tesis, tesines i publicacions. Des de grans científics com Ramon Margalef, geòlegs com Erundino Sanz o David Brusi, biòlegs com en Dani Boix que han estudiat la geologia i la fauna singlar d’aquest espai, sense oblidar els nombrosos treballs de recerca d’estudiants de secundària o de batxillerat. Els centres de recerca que hi han intervingut són diferents departaments i àrees de la Universitat Autònoma de Barcelona i de Girona, com ara el Departament de Ciències Ambientals, i dins d’aquest l’Àrea de Geologia i l’Institut d’Ecologia Aquàtica. També han estat publicats articles divulgatius en mitjans de comunicació, als butlletins del centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, la revista del Consell Comarcal i a la revista de Limnos La Llúdriga.
Serveis Ecosistèmics Platja d'Espolla

© 2020 Associació de Naturalistes de Girona​